Consellería d'inmigració i ciutadania Generalitat Valenciana Consellería de Solidaritat i Ciutadadania
Matet

Província: Castelló

Comarca: Alt Palància (Parc Natural de Serra d’Espadà)

Població: 113 hab. (2009)

Gentilici: Matetà - Matetana

Superfície: 14,89 km²

Altitud: 586 metres

El municipi de Matet està situat en la zona occidental de la Serra d’Espadà, a la província de Castelló, concretament a la comarca de l’Alt Palància. Els seus carrers són més aïna estretes i tortuosos i, a vegades, presenten costes un poc pronunciades però fàcilment transitables.

Matet

 

Geografia

La localitat es troba en la falda d’un tossal rocós conegut com “El Pilar” en els contraforts nord-occidentals de la Serra d’Espadà. A causa de la seua situació geogràfica, el seu terme és abrupte i presenta altures destacades com el Morterico (862 metres), el Rector (855 metres) o el Carro (835 metres).

Camino_de_Carro

El clima és temperat, encara que un poc fresc a l’hivern, i sec. Sent el terreny muntanyós i trencat majoritàriament, també comprén algunes zones de plana o comes.

Un poc d’història

L’origen de la població és musulmà, com testifica el seu traçat urbà. I la data més possible de la seua fundació es situa entre finals del segle XII i començaments del XIII.

Calle_La_Pursima

Va ser reconquistada, de mans de Zayd Abu Zayd, per Jaume I en 1238 qui la va donar el 22 de maig del mateix any a Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona i en 1280 pertanyia al senyor Pere Cornell. Més avant va formar part del patrimoni del duc de Sessa fins que la possessió va arribar a les mans de Sancha Ferrandis, com a successora del primer amo de la localitat, qui es va casar amb Jaume Pérez, fill de Pere IV, per al qual havia creat el senyoriu de Segorbe per la qual cosa ambdós senyorius van quedar units. La dita unió va romandre fins a 1430 pel fet que Alfons V es va annexar les possessions de Fadrique, comte de Lluna a causa de la seua traïció en la guerra que havia mantingut contra Castella.

Escaleras_La_Purisima

En 1437, el rei va vendre el castell d’Almonesir a Vidal de Castella. Després de diverses herències, el castell d’Almonesir va recaure en mans de la casa ducal de Cardona, que estava unida al ducat de Segorbe des de 1562. Encara que este fet va ser efímer pel fet que el 8 de maig de 1581 va ser venuda al senyor Dionisi de Reus que la va cedir al comte d’Aranda.

 

Fuente_de_Mon

El 18 d’abril de 1582, es va atorgar a la Vall d’Almonesir la Carta de Poblament del lloc de Matet pel senyor Joan Ximénez d’Urrea i la senyora Joana d’Enrríquez (comtes d’Aranda), davant de Francesc Marí i Pere Monçonis o Montsonis.

 

Turisme

Monuments religiosos

  • Ermita. Dedicada a Santa Bárbara es troba al cim de la muntanya del Calvari, amb les seues catorze estacions de mosaic, molt prop del Pilar.

Iglesia

  • Església Parroquial de Sant Joan Baptista. Del segle XVII, d’una sola esvelta nau rectangular, amb quatre capelles a cada costat, sent la primera de la dreta l’arrancada del campanar.

 

Monuments civils

  • El Pilar. Esta torre defensiva d’origen musulmà es troba situada al cim del tossal rocós on està situada la població. Esta esvelta torre de cos cilíndric amb construcció de maçoneria disposa d’un accés principal elevat. Ha sigut parcialment restaurada encara que l’acabament superior ha desaparegut. Va ser declarada Bé d’Interés Cultural per disposició addicional segona de la Llei 16/1985.
  • Ruejo o Almàssera antiga, que era mogut per les aigües del barranc, presidix l’entrada de la localitat.

Pozo_de_agua

Paratges Naturals

Fuente_de_Los_Burros

  • Font que Naix. Presenta una interessant imatge de Sant Antoni en taulellets amb la seua capella de rajoles, prop de la Font dels Burros, també amb berenador i aigua fresca.

Fuente_que_Nace

  • Font de Carro. En el camí cap a Algímia ens oferix una vista impressionant.
  • Barranc d’Argotalla. Presenta una abundància d’aigua i vegetació autòctona, pròpia de la Serra Espadà.

 

Festes patronals i populars

  • Festa de Sant Antoni Abad. Se celebra el cap de setmana més pròxim al 17 de gener, amb l’encesa de fogueres en tots els carrers i el repartiment de tora, embotit i cansalada a la plaça. El diumenge, benedicció dels animals, dels camps i les fonts i repartiment dels congretes, pasta típica.
  • Sant Joan Baptista. Se celebra la nit del 23 de juny, amb l’encesa d’una foguera a la plaça de l’Església.

Plaza

  • Festes Patronals. En honor de la Mare de Déu de l'Assumpció i del Rosari. Se celebren entre la segona i la tercera setmana del mes d’agost, amb revetles i bous, com també actes religiosos, processons i romeries.
  • Dia de la Mare de Déu del Rosari. La seua festa se celebra el primer diumenge d’octubre amb una dinar de germandat a la plaça de l’Església en el qual tots degusten l’arròs en fesols i naps.

Paseo_de_Mon

Com arribar

La manera més senzilla d’arribar és a través de l’autopista A-23 de Sagunt a Somport fins a les proximitats de Segorbe on s’enllaça amb la CV-215. El poble es troba a 78 km de València i 68 km de Castelló de la Plana.

 

Ajuntament

Plaza_del_Ayuntamiento

C/ Sant Miquel núm. 16

Telèfon: 964 142 537

Fax. 964 142 546

Español (spanish formal Internacional)Valenciano

Calendari Matet

Setembre 2010
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
30 31 1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 1 2 3

Últimes Matet